Les paparres són un dels paràsits externs més freqüents en els gossos. S’agafen a la pell del gos i s’alimenten de la seva sang.
Mesuren entre 0’35 i 1’5 centímetres i les femelles adultes posen entre dos mil i quatre mil ous, els qual poden sobreviure fins a tres anys en el medi ambient. En estat jove tenen sis potes però una vegada arriben a ser adults els creixen dues potes més. Estan amagades a la vegetació fins que poden hostejar en un animal, si és el vostre gos, saltarà a sobre i caminarà en recerca dels seus llocs favorits (les orelles, els dits del peu, els ulls, nuca o coll), llocs de pell fina i amb major rec sanguini. Són molt actives i abundants a la primavera i estiu (de febrer a octubre), però a l’hivern sobreviuen encara a baixes temperatures.
Si no has tractat el teu gos amb un producte antiparasitari és normal trobar-se amb paparres. No et preocupis, no té res a veure amb la higiene del teu gos. Un simple passeig és suficient perquè el teu gos tingui paparres. Cap gos a la península Ibèrica es pot alliberar d’aquests bitxos (àcars).
Si no fas una exploració al teu gos, és molt probable que no detectis les paparres. El seu èxit evolutiu resideix en passar desapercebudes. Quan piquen el teu gos, aquest no se n’adona, perquè abans d’introduir la seva boca, semblant a un estilet, la paparra diposita una petita quantitat de saliva amb propietats anestèsiques. Quant piqui el teu gos no li causarà cap dolor. Però encara que la seva picadura no provoqui dolor, sí produeix dany.
Les lesions que produeix al teu gos poden ser:
a) Lesions per l’acció de les seves peces bucals a la pell
b) Efectes tòxics ja que la saliva de la paparra conté enzims i neurotoxines que poden provocar paràlisi
c) Provocar debilitament i anèmies al xuclar gran quantitat de sang
d) Transmissió d’altres malalties (com La piroplasmosis o babesiosis, la ehrlichiosis i malaltia de Lyme, o borreliosis).
Si has detectat paparres al teu gos s’ha d’actuar, però en primer lloc recorda que arrancar-la de cop és contraindicat, ja que el que es fa és eliminar una part del cos i la resta encara està adherida al gos, que li pot provocar infeccions.
Per treure-les humiteja la zona amb cotó ben xop d’alcohol i tira de la paparra recolzant-te amb unes pinces petites. Agafa la paparra amb decisió pel cap per a evitar que es quedi adherida (en tot cas el més normal és que passat un temps tot sola caigui, no obstant vigila la zona per a evitar infeccions). Després d’eliminar-les ruixa el teu gos amb un esprai antiparàsit.
Com en totes les coses el millor és prevenir, per tant la millor manera d’evitar que el teu gos tingui paparres i altres paràsits és protegir-los amb mesures antiparasitàries. Al mercat existeixen collars, esprais, pipetes…. Pregunta-li al teu veterinari.
La Leishmaniosis canina
La leishmaniosis canina és una malaltia produïda per un paràsit (leishmania) que es transmet al gos mitjançant la picadura d’un mosquit. El desenvolupament de la malaltia varia en funció dels òrgans que siguin afectats. Els primers símptomes poden aparèixer mesos després de ser picat pel mosquit. La simptomatologia més freqüent és la pèrdua parcial del pèl, caspa, pèrdua de pes i ferides a la pell.
La ràbia
Espanya és un dels pocs països on la ràbia està eradicada, amb excepció de Ceuta i Melilla, on esporàdicament es presenta algun cas. La ràbia es pot prevenir amb vacunes antiràbiques.
A Espanya les competències sobre epizoòties es troben transferides a les comunitats autònomes, de forma que són aquestes les que decideixen l’obligatorietat o no de la vacunació contra la ràbia. En totes les comunitats a excepció de Galícia, País Basc i Catalunya és obligatòria la vacuna antiràbica per als gossos. Però consulta el teu veterinari el que és millor per al teu gos, i encara que no sigui obligatòria és millor vacunar-los, sobre tot si viatges amb ell fora de la teva Comunitat. El teu veterinari t’orientarà sobre la vacunació i lafreqüència.
La piroplasmosi o babesiosi
Normalment es transmet quan a la paparra es troben formes infeccioses de piroplasma. Es transmet aproximadament dos dies després que la paparra s’ha fixat en el gos. Aquesta malaltia ataca especialment els cadells, els animals malalts o convalescents. Si s’elimina amb cura i correctament la paparra, el risc de transmissió es redueix moltíssim.
La simptomatologia és: febre, mucoses pàl·lides, apatia, anorèxia, anèmia, sagnat pel nas, sang en l’orina, respiració pantejant, diarrees i pèrdua de visió.
El pronòstic de la piroplasmosi és greu. S’ha de tractar a temps el gos perquè, del contrari, pot arribar a morir per fallada hepàtica i renal.
Ehrlichiosi
La simptomatologia és: febre molt alta, augment dels ganglis, problemes respiratoris, anèmia, signes neurològics, ceguesa, edema i vòmits en la seva fase aguda.
El tractament és a base d’antibiòtics, durant un període d’entre dos i quatre setmanes. El pronòstic de curació d’aquesta malaltia té relació directa amb l’estat de salut i l’edat del animal. Però sempre consulta el teu veterinari que et dirà el producte i les dosis
Malaltia de Lyme o borreliosi
Aquesta malaltia és una zoonosis, és a dir perquè quedi clar: contagiosa per als humans. Però la malaltia de Lyme no es pot trametre directament del teu gos a tu, tan sols et pots contagiar, si una paparra infectada et pica a tu.
És causada pel bacteri Borrelia burgdorferi que afecta la pell i es propaga cap les articulacions i sistema nerviós i pot afectar a altres òrgans en la seva etapa més avançada. Produeix quadres de febre, anorèxia, poliartritis, miopaties i adenopaties.
Per tractar aquesta greu malaltia és necessari un tractament amb antibiòtics durant un mínim de tres setmanes. Però sempre consulta el teu veterinari que et dirà el producte i les dosis.
Cura del teu gos
Per tenir bona cura del teu gos has de seguir aquestes indicacions:
-Raspalla molt bé tot el gos traient tot el pèl mort i separant tots els nusos (recorda que no es pot banyar un gos enredat ja que això provoca més formacions de nusos i no permet rentar i eixugar bé el pel).
-Banya el gos amb aigua tèbia i xampú hipoalergènic.
-Eixuga perfectament
-Tornar a raspallar-lo i posa’l a assecar en un lloc tebi i tancat. Necessites assegurar-te que tot el pelatge està completament sec per prevenir malalties de la pell
-Les orelles del teu gos també necessiten atenció. Per la neteja, posa un líquid òtic a l’orella. Després amb una gasa neteja curosament el conducte de l’oïda eliminant tota la brutícia i la pelussa que acumulen.
-Les ungles poden créixer molt i trencar-se o enterrar-se. Per això, llima les ungles del teu gos amb la freqüència necessària. Si estan molt llargues necessites retallar-les.Preneu atenció amb no tocar el nervi (hi ha un instrument adeqüat).
-Les dents del teu gos també necessiten cura: has de prevenir el càlcul dental (sarro) i el mal alè, així que pots raspallar-los cada setmana.
Els gossos han de ser desparasitats regularment has de controlar les seves vacunes anuals sense importar l’edat.
S’ha de treure a passejar el teu gos de manera que no sigui un avorriment per a ells i pugui realitzar activitats diàriament.